divendres, 27 de novembre del 2009

Santes Creus i el rei Pere

Busquem al google: Tomba de pere el gran, així de senzill. La primera entrada és, com no !, la definició a traves de la Viquipèdia. La llegeixo atentament i copio:

Rei d'Aragó, Rei de València, Comte de Barcelona (1276-1285) i després de la conquesta, Rei de Sicília (1282-1285). Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada.[1]

I ara us convido a entrar en aquest u petitet que surt en mai profanada . Al·lucineu?

Sento vergonya i desesperació, Què hem fet per merèixer tanta atenció. A qui pica ? Voldria posar-me a plorar quan llegeixo detingudament el post Un sepulcre reial mai profanat i voldria destacar el següent: És la tomba d’un dels reis més destacats de la Corona d’Aragó i ha restat intacta al llarg de 700 anys; tot un rècord.............. s’ha fet el descobriment del cos .............. Una tomba d’allò més robusta, gairebé fortificada i inexpugnable. Unes característiques singulars que, segons els experts, l’han salvat de la profanació al llarg de 700 anys.

Tota la gent que ens estimem i ens hem estimat Santes Creus a través de la història dels seus habitants, coneixem molt bé que no ha estat profanada la tomba del rei, coneixem molt bé que es van haver d’aturar els saquejos dels pobles veïns i que es van recollir restes per tota l’església, ja que són històries repetides pels avis. I el departament de cultura també ho sabia

Però aquests il·luminats d’ara , aquests nouvinguts del departament de cultura, volen sobresortir de la mediocritat amb un descobriment que no és tan. La qüestió és: S’han cansat de destruir Santa Maria de Poblet que ara volen “arreglar” Santa Maria de Santes Creus

Em fa por, sento pena perquè cada vegada que els il·luminats arriben a Santes Creus amb els seus instruments i enarborant la senyera de l’estudi, arrasen amb un pessic de història, amb un bon tros de veritat i deixen la seva marca.

Nomes cal veure la porta d’entrada a la visita del monestir de Santes Creus , també fa pena el gran arranjament que va destruir les bodegues originals que tan sols queden a la retina dels antics perquè els meus fills ja no les han conegut .

Srs, sra que li agrada veure’s a la tele, deixin al rei en pau a l’església del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus,. Si volen donar un petit llustre a la tomba mira... tira que t’hi va ! però deixin al gran rei tranquil. Aquesta és la seva història saber protegir-se fins desprès de la mort, buscant una tomba indestructible i posant al seu millor general als seus peus i, sobretot, i no oblidem el sentit catòlic de buscar la protecció i l’arrecer d’un altar.

Em sap greu, ja l’han mirat doncs ja n’hi ha prou !. Voldria explicar als meus fills allò que em van explicar els seus avis i besavi, els voldria poder dir, que el rei Pere el Gran està enterrat a l’altar de l’església i que ha estat tan respectat i estimat que ningú mai, en tants anys i tantes guerres, ha gosat profana’l. Si-us-plau , Santes Creus ja està bé com està !. fins ara no hem necessitat il·luminats. Està tan preciós, tan real i reial, tan sencer, perquè els professionals que s’havien atansat fins ara ho feien amb respecte i estimació. QUÈ DURI !